dijous, de febrer 17, 2005

Dues hores amb l'Alan Moore


Sucosa entrevista a l'Alan Moore --reverència--, un dels millors guionistes del còmic anglosaxó (amb el permís dels senyors Gaiman i Morrison).

dilluns, de gener 31, 2005

Bloc de pinyes


No és gaire normal trobar-se amb el bloc d'un cap de pinyes d'una colla castellera. Això no vol dir que no existeixi. A El llarg camí d'un tècnic de pinyes, un dels tècnics de pinyes dels Minyons de Terrassa promet fer un seguiment de la seva feina durant tota la temporada. Li desitjo molta sort (no serà fàcil!) Precisament els Minyons han estat una de les colles que més nous elements han aportat al treball i assaig casteller aquests últims anys. Serà interessant fer un seguiment del bloc.

Wishlist


Finalment m'he decidit a crear la meva Wishlist a l'amazon.com. Després de comprar-hi ininterrompudament des de 1999, crec que ja era hora. Una wishlist és una llista amb els productes que voldries comprar a l'amazon i de moment no pots. Si algun amic o familiar no sap que regalar-te, pot fer que rebis algun dels items de la llista, seleccionant-lo i tirant de Visa. Tot plegat una passeta endarrere més en l'ardu camí a la felicitat que representa l'absència de desig.

divendres, de gener 28, 2005

Música, cultura i productes


Fa poc vaig caçar un fragment d'un reportatge televisiu sobre el fenòmen de la descàrrega il·legal de música per Internet realitzat per una cadena francesa. Els pobres productors estaven aclaparats, si la cosa continua a aquest ritme, aviat no es podrà produir més música (sic). En canvi, un músic francès afirmava, amb tota la raó del món, que quan la cultura era transformada i tractada com un producte, deixava, precisament, de ser cultura.
Potser caldria recordar a tots aquests senyors que ara es posen les mans al cap, que la creació musical és molt anterior al primer disc editat. Tot i que crec que això és una obvietat per gairebé tothom. No cal dir noms. A més, un músic es pot guanyar bé al vida cobrant pels seus concerts, no? Em pregunto quina deu ser la principal font d'ingressos de la majoria d'intèrprets de música clàssica. Dubto que siguin els discos compactes.
Un escenari on els músics produïssin música lliurement per la xarxa i es guanyessin les garrofes amb les actuacions en directe no em sembla un linxament de la professió (encara més després de sentir que els U2 cobren 60€/entrada pel concert a BCN d'aquest estiu.) A més, estic segur que en un mercat tan obert i democràtic (on no es podrien pagar megacampanyes publicitàries) la qualitat emergiria com no ho fa precisament ara.

Només ens falta que la SGAE cobri un cànon per cada CD/DVD verge que comprem (i segur que ben aviat ho faran amb els discs durs) en compensació per tots els mil·lions que deixen de guanyar els nostres esforçats productors. És un escàndol.

dimecres, de novembre 24, 2004

Una selecció de ciència ficció.


Una amiga m'ha demanat que li fés una llista de llibres de ciència ficció que siguin, sempre en la mesura personal, és clar, recomanables. De fet, a la web és fàcil trobar articles o llistes que responen, infinitament millor que nosaltres, aquesta qüestió.
Es tracta doncs, d'una llista del tot subjectiva, desordenada i limitada a la petita fracció de llibres d'aquesta temàtica que haguem pogut llegir. S'accepten (i es desitgen) les contribucions (via comentaris) d'altres lectors, amb les quals aniré actualitzant la llista.

  • Solaris (Plenil·luni) / Solaris
    Stanislaw Lem
  • Duna (Plenil·luni) / Dune / Dune
    Frank Herbert

De moment.
Actualitzat 25-11-2004.
Actualitzat 26-11-2004.

dimarts, de novembre 16, 2004

El DEC al Firefox


Com molts ja sabreu, acaba de sortir la versió 1.0 del navegador web Firefox, de la fundació Mozilla. A més, us el podeu descarregar traduït ja al català a SoftCatalà. Una de les característiques d'aquest magnífic navegador és la capacitat d'afegir i crear extensions que permeten incorporar tot tipus de funcionalitats a l'aplicació base. Com que una de les coses que més faig és consultar el diccionari de l'Enciclopèdia Catalana, he creat un plugin per poder afegir el diccionari a la barra de cerca que porta el Firefox. Normalment aquesta barra l'utilitzo per consultar ràpidament el Google.



Per instalar el plugin al vostre Firefox només cal que aneu a la pàgina Instal·lar l'extensió pel Diccionari EC (no sé perquè el blogger no em deixa executar javascript als posts...)

La resta de diccionaris catalans en línia: el DIEC i l'Alcover-Moll no resulten tant útils (si menys no per mi, és clar) com el DEC, sobretot pel fet que si una paraula no existeix no retornen cap resultat mentre que aquest últim retorna una llista amb d'altres paraules semblants.

Actualització: Resulta que si teniu el Firefox en català, el plugin pel DEC ja el teniu. Com que jo vaig amb la versió anglesa no me n'havia adonat...

dilluns, de novembre 15, 2004

Orgue de gats


Algú va preguntar d'on va sorgir l'expressió 'un orgue de gats' i en va rebre la crua resposta (gent amb gats a casa, absteniu-vos.)

Al Tibet, encara avui dia, els gats són considerats com semidéus.
A Egipte, eren criats, especialment per als sacrificis i la cacera d´ànecs, i deïficats.
A la França medieval se´ls titllava de representants del dimoni.
A Occident, del s.XV al XVII, els gats van ser turmentats i torturats de mil maneres: llançats des de dalt de torres, penjats, aparedats o enterrats vius als fonaments de les cases i dels castells per conjurar la mala sort i allunyar el dimoni.
Una tradició medieval va inventar un instrument musical molt particular: l´orgue de gats. Consistia a disposar una colla de gats en una capsa amb forats per on es feia passar les cues dels pobres animals. La questió era estirar-les violentament o clavar-hi alguna punxa per provocar miols aguts de dolor o de por.
A l´Edat Mitjana, després de les primeres croades, els gats que es cremaven de viu en viu representaven els àrabs i el dimoni. Per Sant Joan es ficaven gats en sacs de roba o en bótes que es penjaven sobre la foguera. La gent, fent gatzara, esperava que el sac o la bóta es trenquessin i els gats caiguessin a la foguera. Quan els animals fugien encesos i xisclant, el joc consistia a saltar per sobre i picar de mans, amb la satisfacció de veure el mal, els àrabs i el dimoni junts, reduïts a no-res. Un cop conjurat el mal, la collita que començava havia de ser excel·lent per força. Les actuals fogueres de Sant Joan provenen d´aquest costum sinistre, cosa que demostra que les mentalitats evolucionen.