Orgue de gats

Algú va preguntar d'on va sorgir l'expressió 'un orgue de gats' i en va rebre la crua resposta (gent amb gats a casa, absteniu-vos.)

Al Tibet, encara avui dia, els gats són considerats com semidéus.
A Egipte, eren criats, especialment per als sacrificis i la cacera d´ànecs, i deïficats.
A la França medieval se´ls titllava de representants del dimoni.
A Occident, del s.XV al XVII, els gats van ser turmentats i torturats de mil maneres: llançats des de dalt de torres, penjats, aparedats o enterrats vius als fonaments de les cases i dels castells per conjurar la mala sort i allunyar el dimoni.
Una tradició medieval va inventar un instrument musical molt particular: l´orgue de gats. Consistia a disposar una colla de gats en una capsa amb forats per on es feia passar les cues dels pobres animals. La questió era estirar-les violentament o clavar-hi alguna punxa per provocar miols aguts de dolor o de por.
A l´Edat Mitjana, després de les primeres croades, els gats que es cremaven de viu en viu representaven els àrabs i el dimoni. Per Sant Joan es ficaven gats en sacs de roba o en bótes que es penjaven sobre la foguera. La gent, fent gatzara, esperava que el sac o la bóta es trenquessin i els gats caiguessin a la foguera. Quan els animals fugien encesos i xisclant, el joc consistia a saltar per sobre i picar de mans, amb la satisfacció de veure el mal, els àrabs i el dimoni junts, reduïts a no-res. Un cop conjurat el mal, la collita que començava havia de ser excel·lent per força. Les actuals fogueres de Sant Joan provenen d´aquest costum sinistre, cosa que demostra que les mentalitats evolucionen.