Bloc de pinyes

No és gaire normal trobar-se amb el bloc d'un cap de pinyes d'una colla castellera. Això no vol dir que no existeixi. A El llarg camí d'un tècnic de pinyes, un dels tècnics de pinyes dels Minyons de Terrassa promet fer un seguiment de la seva feina durant tota la temporada. Li desitjo molta sort (no serà fàcil!) Precisament els Minyons han estat una de les colles que més nous elements han aportat al treball i assaig casteller aquests últims anys. Serà interessant fer un seguiment del bloc.

Wishlist

Finalment m'he decidit a crear la meva Wishlist a l'amazon.com. Després de comprar-hi ininterrompudament des de 1999, crec que ja era hora. Una wishlist és una llista amb els productes que voldries comprar a l'amazon i de moment no pots. Si algun amic o familiar no sap que regalar-te, pot fer que rebis algun dels items de la llista, seleccionant-lo i tirant de Visa. Tot plegat una passeta endarrere més en l'ardu camí a la felicitat que representa l'absència de desig.

Música, cultura i productes

Fa poc vaig caçar un fragment d'un reportatge televisiu sobre el fenòmen de la descàrrega il·legal de música per Internet realitzat per una cadena francesa. Els pobres productors estaven aclaparats, si la cosa continua a aquest ritme, aviat no es podrà produir més música (sic). En canvi, un músic francès afirmava, amb tota la raó del món, que quan la cultura era transformada i tractada com un producte, deixava, precisament, de ser cultura.
Potser caldria recordar a tots aquests senyors que ara es posen les mans al cap, que la creació musical és molt anterior al primer disc editat. Tot i que crec que això és una obvietat per gairebé tothom. No cal dir noms. A més, un músic es pot guanyar bé al vida cobrant pels seus concerts, no? Em pregunto quina deu ser la principal font d'ingressos de la majoria d'intèrprets de música clàssica. Dubto que siguin els discos compactes.
Un escenari on els músics produïssin música lliurement per la xarxa i es guanyessin les garrofes amb les actuacions en directe no em sembla un linxament de la professió (encara més després de sentir que els U2 cobren 60€/entrada pel concert a BCN d'aquest estiu.) A més, estic segur que en un mercat tan obert i democràtic (on no es podrien pagar megacampanyes publicitàries) la qualitat emergiria com no ho fa precisament ara.

Només ens falta que la SGAE cobri un cànon per cada CD/DVD verge que comprem (i segur que ben aviat ho faran amb els discs durs) en compensació per tots els mil·lions que deixen de guanyar els nostres esforçats productors. És un escàndol.